dimarts, d’octubre 30, 2012

Conferències de Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

Del programa del cicle de conferències de Tribuna d’Arqueologia aquí recollim les relacionades amb el món grecoromà.
  • 31 d’octubre: Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç de la Tarraconense a l’època d’August (Gustau Vivar, Rut Geli, Carlos de Juan).
  • 19 de desembre: Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció al carrer de l’Enrajolat (Jordi Vilà, Carles Brull, Imma Teixell).
  • 23 de gener: El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca (Carles Padrós, Àngels Pujol, Roger Sala).
  • 6 de febrer: Els resultats de les intervencions arqueològiques recents a Empúries: el nou espai de necròpolis excavat amb motiu de la construcció del nou Centre de Recepció de Visitants (Pere Castanyer, Marta Santos, Joaquim Tremoleda).
  • 6 de març: Arqueologia urbana a Granollers: recerca i presentació del patrimoni a la societat (excavacions i museïtzacions dels darrers anys sobre patrimoni romà, medieval, modern i contemporani) (Josep Muntal i Elisenda Moix).
  • 8 de maig: Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema feta a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) (Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala, Robert Tamba).
  • 22 de maig: La Fogonussa (Sant Martí de Maldà). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell. Excavacions al tram IV del Canal Segarra-Garrigues (Òscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera).
Les conferències es faran a la sala d’actes del Palau Marc (Barcelona), els dimecres a les 19:00h. Es podran seguir totes les conferències en vídeo al web de Tribuna d’Arqueologia.

divendres, d’octubre 05, 2012

A favor de la modificació de l'avantprojecte de la LOMCE a favor de les llengües i la cultura clàssiques

Reprodueixo aquí un manifest redactat pel grup Somos de Clásicas, que ha creat un grup de discussió al qual es pot afegir tothom que vulgui:

Després de la lectura de l’Avantprojecte de la LOMCE aprovat el 21-9-12 pel Consell de Ministres, un grup de professors de Llatí i Grec hem constatat que, objectivament, suposa un greu perjudici per a les matèries d’Humanitats:

  1. La Cultura Clàssica de 3r / 4t d’ESO. no apareix entre les matèries optatives.
  2. El Llatí es manté, més o menys, com en la LOE
    1. 4rt ESO (al curs d’Iniciació al Batxillerat, per als alumnes que anirien després al Batxillerat d’Humanitats o Ciències Socials): Llatí o Biologia i Geologia.
    2. 1r i 2n de Batxillerat: Llatí I i Llatí II: matèria específica de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, per a la via d’Humanitats.
  3. El Grec queda relegat a la categoria de matèria optativa d’oferta no obligada per al Batxillerat d’Humanitats.
  4. Tampoc no apareixen les matèries que proposàvem molts professors de Llatí i Grec: “Referents clàssics” per als alumnes d’Humanitats i “Fonaments lèxics” per a tots els alumnes de Batxillerat.
Davant aquesta situació, demanem la col·laboració d’intel·lectuals i persones relacionades amb el món de la cultura perquè es llegeixin i sentin veus als mitjans de comunicació a favor de la presència de les humanitats en el sistema escolar, ja que la dràstica disminució de les matèries humanístiques en l’avantprojecte de la LOMCE suposaran una pèrdua irreparable per a la nostra societat. Si això no es modifica, dins de no gaire temps s’haurà perdut el ric llegat de la llengua i la cultura gregues, amb tot el que això suposa d’empobriment per al bagatge cultural de les futures generacions.
La Cultura Clàssica és una matèria imprescindible en el currículum de l’ESO. Contribueix a l’adquisició de les competències bàsiques, ja que permet millorar l’expressió oral i escrita, fomenta l’adquisició de vocabulari, la comprensió i valoració del patrimoni artístic i cultural, la comprensió del món actual i el respecte a altres cultures i a altres formes de pensar. I l’estudi de la mitologia grecoromana és fonamental per entendre el contingut de nombroses obres artístiques i literàries, així com el significat de multitud d’aspectes de la vida quotidiana.

L’estudi i aprenentatge del Grec, igual que els del Llatí, ofereix una formació sòlida i completa, ja que comprèn aspectes culturals, històrics, artístics, lingüístics, literaris i de vocabulari relacionats estretament amb altres assignatures i amb el món en què vivim; facilita, així mateix, l’aprenentatge de llengües modernes, a més proporciona la capacitat de raonar amb lògica, així com una estructura mental que resulta molt útil per afrontar i resoldre problemes en les diferents situacions de la vida.

Proposem les següents modificacions a l’avantprojecte de llei:
  1. Que la cultura clàssica sigui matèria optativa a 3r i 4t d’ESO per a tots els alumnes.
  2. Que el llatí sigui matèria obligatòria per a tots els alumnes de 4 º d’ESO.
  3. Que el Grec i el Llatí siguin matèries obligatòries en la modalitat d’Humanitats, tant a 1r com al 2n curs.
A més, considerem imprescindible un pacte d’Estat en Educació que faci possible que les lleis educatives tinguin una base sòlida i estable de consens, i només es modifiquin els aspectes concrets que, després d’una avaluació rigorosa, siguin millorables.

Recollida de signatures: Firma perquè la LOMCE no elimini les Humanitats