dimecres, de desembre 23, 2009

Seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica de l'ICAC

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) organitza quatre seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica durant el present curs acadèmic a la seva seu de Tarragona.
  • Primer seminari: "Teatre i construccions públiques d’època romana", dirigit per J. Ch. Moretti (CNRS, Lió), 11, 12 i 13 de gener del 2010.
  • Segon seminari: "La dona a l’antiguitat", dirigit per E. Cantarella (Università di Milano), 1, 2 i 3 de març del 2010.
  • Tercer seminari: "Escultura romana de la península Ibèrica", dirigit per Th. G. Schattner (Deutsches Archäologisches Institut), 19, 20 i 21 d'abril del 2010.
  • Quart seminari: "L’aigua al món romà: tècniques i usos", 12, 13 i 14 de maig de 2010.
Programa detallat (PDF).

Historiadors grecs per Nadal

Dues novetats editorials per a aquest Nadal: dos historiadors grecs traduïts per dos hel·lenistes valencians:
  • Xenofont, Els deu mil (Anàbasi), traducció de Francesc J. Cuartero, "Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge", Edicions 62.
  • Heròdot, Història, traducció de Rubén J. Montañés, "col·lecció L'Embosta", edicions La Magrana.
La mateixa versió de l'Anàbasi ja havia aparegut a la Fundació Bernat Metge. Pel que fa a traducció d'Heròdot és la primera completa en català. Tot i així els llibres I-VI ja havien eixit en dos volums dins la magnífica col·lecció de "L'Esparver", no sé si morta o congelada, però n'havia quedat inèdita la darrera part (llibres VII-IX). Als qui, com jo, s'havien comprat aquests dos volums els pot interessar saber que de La Magrana m'han assegurat que "L'Esparver" ressuscitarà o es descongelarà per publicar un volum amb els llibres que falten. Tant de bo que tingui continuïtat més enllà d'aquesta publicació.

dilluns, de desembre 21, 2009

Conferències sobre art i antiguitat grecollatina, a Tarragona

Cicle de conferències “Art i antiguitat grecollatina".
Organitzat per l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili.
Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa", Cristòfor Colom, 2, Tarragona.

Dilluns, 8 i 15 de febrer; 1,8 i 15 de març de 2010 a les 19 h.

1) Un monument excepcional: el Panteó de Roma (Antonio Alvar).
2) Temes del cicle èpic en la iconografia grega (Alberto Bernabé).
3) Iconografia d'Orfeu, el paper encisador de la música i la paraula (Francesc Casadesús).
4) Asklepios o Serapis? Una interpretació iconogràfica de la gran escultura emporitana (Joaquin Ruiz de Arbulo).

Més informació

dijous, de desembre 17, 2009

La mitologia pagana no és cultura nostra?

Acabo de llegir una deliciosa entrada titulada Tradició catòlica i pagana del blog d'Antoni Veciana, d'on extrec el passatge inicial i la foto:

"Fa uns mesos demanaven retirar el déu Cronos que hi ha a l'entrada del cementiri de Reus, el popularment conegut com "Peret de la dalla". I que el canviessin per una creu amb el subterfugi que era una figura pagana i per tant no era de la nostra cultura".



La seva entrada, que us recomano vivament llegir, continua revisant la iconografia pagana, és a dir de la mitologia clàssica, que es pot veure als carrers de Reus, tan abundant com en qualsevol ciutat del nostre entorn. No sé si la idea que una figura pagana no pertany a la nostra cultura es deu a la simple ignorància o al fanatisme religiós. La veritat és que només fixar-s'hi una mica, com fa Antoni Veciana passejant-se per Reus, per veure com la mitologia grecomana amara tota la nostra cultura, passada i actual. La trobem per tot arreu: art, literatura, llenguatge, ciència, publicitat, cinema, televisió... Per això és imprescindible que els nostres estudiants la coneguin, com que també coneguin, almenys des d'un de vista cultural, la tradició cristiana, que també s'està oblidant ràpidament, perquè no es produeixi un trencament amb el nostre passat, perquè poguem seguir entenent tot el llegat que ens han deixat. Retirar escultures "paganes" s'assembla perillosament a la destrucció dels Budes de Bāmiyān. Per sort els talibans catòlics són una minoria.

Per cert l'escultura de Cronos en qüestió és un perfecte exemple de la confusió entre el déu Cronos o Saturn, fill d'Úranos i pare de Zeus (en grec Κρόνος), i la personificació del Temps, el nom del qual es transcriu igual en català i en altres llengües (Cronos), però en grec canvia la primera lletra (Χρόνος). Tanmateix ja en l'antiguitat es van confonen per la semblança dels seus noms. Per això porta la talla amb què Cronos-Saturn va tallar els genitals del seu pare, però també les ales i el rellotge del Temps.

dimecres, de desembre 16, 2009

Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas

Chiron·Χείρων presenta el darrer número de Cuadernos de literatura griega y latina, la revista de la Sección Galega de la SEEC, amb el títol Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas. Es tracta d'un monogràfic dedicat a l'aplicació educativa de la Web 2.0 en els estudis clàssics. El volum, concebut arran del curs “Chiron 2.0: clásicas en el aula” realizat a Santiago de Compostel·la (2008-2009), ofereix els articles següents:
  • “Chiron: estudios clásicos en la web 2.0” per Sebastià Giralt,
  • “La mochila clásica” per Carlos Cabanillas,
  • “Taller de blogs” per Lluís Inclán i Sergi Ferrús,
  • “Wikis, páginas web rápidas” per Ana Ovando i José M. Ciordia,
  • “Aulas virtuales” per Olga Díez i Álvaro P. Vilariño.
Totes les contribucions, escrites per membres de Chiron·Χείρων, pretenen conciliar la informació tècnica amb la reflexió didàctica, sense allunyar-se d'una orientació fonamentalment pràctica, de manera que puguin servir d'ajuda al professorat que vulgui introduir-se o aprofundir en l'ús de les TIC en les matèries de clàssiques.

El volum es pot descarregar gratuïtament en format PDF des del web de la Sección Galega de la SEEC. També és possible adquirir-ne un exemplar en paper a l'editorial en línia Bubok.

dimarts, de desembre 15, 2009

L'origen del teatre occidental: Egipte i Grècia

Avui dimarts, 15 de desembre, a les 21 h., es presenta, al Teatre Zorrilla de Badalona, l'espectacle Set moviments-Egipte, amb idea i guió de la professora de la UAB, M. Isabel Panosa, i amb coreografia de Toni Gómez. L'obra es basa en la recerca de Panosa sobre l'origen de les arts escèniques a Egipte i Grècia, recollida en el seu recent llibre Grècia i Egipte en l'origen del drama (Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009), on compara les primeres experiències escèniques de l’antic Egipte amb les primeres experiències teatrals gregues, que van originar la tragèdia.

Més informació: UAB, Set moviments-Egipte

dilluns, de desembre 14, 2009

dijous, de desembre 03, 2009

Cap a una nova Bàrcino?

L'XIè Congrés d'Història de Barcelona, que se celebra aquests dies sota el títol de La ciutat en xarxa, ha posat en comú les noves aportacions que estan redibuixant la imatge de la Barcelona romana: una muralla cívica simbòlica, uns espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager o territori agrícola, que arribaria fins a Martorell i dividit en parcel·les.

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica), hi ha presentat destacades novetats a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip:
  • la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August,
  • la reinterpretació del que s'havia considerat un castellum a favor d'unes termes públiques adossades a les muralles del segle I i englobades dins la muralla només al segle IV.
D'altra banda Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, ha ofert una reinterpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV que van permetre a la ciutat sobreviure amb èxit a l'enfonsament de l'Imperi romà. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.
    Per a més informació podeu consultar l'article de El periódico d'avui, que aporta uns gràfics molt interssants en PDF (plànol de la ciutat, el territori de Bàrcino), i el web del congrés, on trobareu resums de les ponències i les comunicacions.

    Ressuscita el Circulus Latinus Barcinonensis

    Aquest divendres es reprendran les trobades d'un renovat i rejovenit Circulus Latinus Barcinonensis. Qui vulgui practicar la conversa en llatí pot apuntar-s'hi al seu web.

    dimecres, de desembre 02, 2009

    Vè curs sobre clàssiques i TIC de CIRCE, Aquileia, juliol 2010

    El cinquè curs de formació permanent sobre clàssiques i TIC, organitzat per CIRCE i adreçat a professors de tot Europa, tindrà lloc a Aquileia, Itàlia, des del 4 fins al 11 de juliol del 2010. En trobareu més informació i el programa a la base de dades de Grundtvig de Comenius. El termini per demanar una borsa d'estudis és el 15 de gener del 2010: poseu-vos en contacte amb l'agència estatal per als impresos de sol·licitud. També us podeu descarregar un tríptic amb la informació detallada (cal registrar-se).